Quim Monzó, quan va venir a la facultat....
Periodisme i literatura són el mateix per a mi
Lescriptor Quim Monzó sha passat per la UAB per tenir una xerrada amb els estudiants de periodisme sobre literatura, la boda reial, el Fòrum i altres temes diversos.
No sha salvat ningú de la boda reial, ni tan sols el Quim Monzó, que diu haver intentat posar-se a cobert, però no ho va aconseguir. Va fer cròniques sobre la celebració deixant que fossin les persones que ho seguien les que parlessin sobre això. Jo no volia donar la meva opinió. Llavors, és clar, li pregunten sobre el seu punt de vista sobre el casori. Mallucina tant dinterès des dels mitjans de comunicació per això. Realment nhi ha per tant? La gent tenia tanta necessitat daixò? La monarquia és una qüestió purament seminal. És absurd. No té cap sensatesa.
Sobre la separació entre periodisme i literatura afirma que es tracta duna batalla. No magrada separar periodisme i literatura. Jo crec que un periodista és un escriptor que narra la realitat. El periodisme és literatura: conté narració, poesia i fins i tot teatre. També ha parlat del seu estil aparentment planer descriure. Jo no vaig contra la gramàtica. El llenguatge colloquial és totalment lícit per a escriure, però lescriptor ha de saber controlar amb el que treballa. El llenguatge del carrer posat tal qual al paper queda fatal, perd força. És necessari manipular-lo.
Als que vulguin ser escriptors els recomana, evidentment escriure històries. Dic això perquè ara hi ha gent que volen més ser escriptors que escriure. Els va tota aquesta mitologia de lescriptor bohemi, de viatjar i viure tuberculós a unes golfes humides i a més, si és possible, ser homosexual... Aquesta gent, si shi dedica, es donarà la patacada. Ser escriptor és escriure en qualsevol lloc sobre qualsevol cosa, en qualsevol condició.
Davant les acusacions de plagi que li han fet a través dinternet es mostra impassible: A mi no mafecta. A internet es pot dir de tot, lautoritat moral de la xarxa sha devaluat per això, perquè no hi ha cap control de qualitat.
Diu no haver anat encara al Fòrum, però que potser shi passarà per si hi ha alguna cosa interessant. I afegeix: També anava a la Fira de Mostres quan era petit, que és gairebé el mateix...
Quan li pregunten si li pesa la fama ho nega rotundament. Tampoc sóc tan conegut. El Puyol i el Kluivert sí que ho són de famosos, al nivell aquest de que és una bogeria i la gent sels tira al damunt. Jo porto una vida força tranquilleta.
Lescriptor Quim Monzó sha passat per la UAB per tenir una xerrada amb els estudiants de periodisme sobre literatura, la boda reial, el Fòrum i altres temes diversos.
No sha salvat ningú de la boda reial, ni tan sols el Quim Monzó, que diu haver intentat posar-se a cobert, però no ho va aconseguir. Va fer cròniques sobre la celebració deixant que fossin les persones que ho seguien les que parlessin sobre això. Jo no volia donar la meva opinió. Llavors, és clar, li pregunten sobre el seu punt de vista sobre el casori. Mallucina tant dinterès des dels mitjans de comunicació per això. Realment nhi ha per tant? La gent tenia tanta necessitat daixò? La monarquia és una qüestió purament seminal. És absurd. No té cap sensatesa.
Sobre la separació entre periodisme i literatura afirma que es tracta duna batalla. No magrada separar periodisme i literatura. Jo crec que un periodista és un escriptor que narra la realitat. El periodisme és literatura: conté narració, poesia i fins i tot teatre. També ha parlat del seu estil aparentment planer descriure. Jo no vaig contra la gramàtica. El llenguatge colloquial és totalment lícit per a escriure, però lescriptor ha de saber controlar amb el que treballa. El llenguatge del carrer posat tal qual al paper queda fatal, perd força. És necessari manipular-lo.
Als que vulguin ser escriptors els recomana, evidentment escriure històries. Dic això perquè ara hi ha gent que volen més ser escriptors que escriure. Els va tota aquesta mitologia de lescriptor bohemi, de viatjar i viure tuberculós a unes golfes humides i a més, si és possible, ser homosexual... Aquesta gent, si shi dedica, es donarà la patacada. Ser escriptor és escriure en qualsevol lloc sobre qualsevol cosa, en qualsevol condició.
Davant les acusacions de plagi que li han fet a través dinternet es mostra impassible: A mi no mafecta. A internet es pot dir de tot, lautoritat moral de la xarxa sha devaluat per això, perquè no hi ha cap control de qualitat.
Diu no haver anat encara al Fòrum, però que potser shi passarà per si hi ha alguna cosa interessant. I afegeix: També anava a la Fira de Mostres quan era petit, que és gairebé el mateix...
Quan li pregunten si li pesa la fama ho nega rotundament. Tampoc sóc tan conegut. El Puyol i el Kluivert sí que ho són de famosos, al nivell aquest de que és una bogeria i la gent sels tira al damunt. Jo porto una vida força tranquilleta.
0 comentarios